Per què parlem d'educació científica inclusiva?
Som persones diverses , amb els nostres més i els nostres menys, amb valors i mancances, amb un munt d'habilitats i algunes torpeses, amb qualitats i talents diversos... Pensem diferent, ens movem diferent, aprenem diferent, parlem diferent, estimem diferent, reaccionem diferent, somiem diferent....
La diversitat a les aules no ve donada per l'estadística del nombre d'infants nouvinguts o el percentatge de nens i nenes amb necessitats educatives especials. La diversitat ve donada perquè cada persona és única, i com a tal, es mereix un lloc reconegut a la societat, i per tant a l'escola.
Cada persona és única i la seva identitat es va conformant pel reconeixement que se'n fa des de diferents grups. L'aula és un grup social de referència, on tothom, mestres i alumnes, hi participen des de la pròpia identitat, per anar construint una identitat de grup que ha d'acollir totes les individualitats.
Però alhora, més enllà de les diferències hi ha desigualtats viscudes i tangibles per determinats col·lectius i que poden provocar importants diferències d'accés a serveis, activitats, institucions, dinàmiques quotidianes o expectatives futures d'aquests infants i famílies. Poden venir donades per l'origen geogràfic d'aquests infants (o de les seves famílies), per las seva tonalitat de pell, pel grup ètnic al qual pertanyen, per motius de sexe o condició física, etc. La desigualtat existeix també en la ciència, sigui perquè certs col·lectius tenen un menor i pitjor accés i reconeixement a institucions científiques, sigui per no trobar-se prou representats o visibilitzats com a persones científiques en els mitjans de divulgació científica (o per oferir-se des dels mitjans de divulgació o ensenyament de les ciències una imatge incorrecta o esbiaixada d'aquests col·lectius).
És tasca de l'escola diagnosticar i contrarestar activament els elements de desigualtat que es puguin donar en el centre i el seu entorn (físic, social i/o mediàtic). La ciència i l'educació científica estan formats per una pluralitat d'agents de perfils diversos però no sempre aquesta diversitat es fa visible o es facilita. El rol del centre és aconseguir promoure, doncs una ciència inclusiva de mirada àmplia i promovent la capacitat autocrítica i reintegrativa amb tota la diversitat que la compon i l'enriqueix de sabers múltiples.
L'alfabetització científica és necessària per a la ciutadania del S. XXI
Ciència i tecnologia son dos àmbits de coneixement molt importants en la societat actual i qualsevol que en quedi al marge, pot ser presa fàcil d'estafadors i conspiranoics. No cal que tothom sigui científic, però sí que cal garantir, en acabar l'ensenyament obligatori, el coneixement de la cultura científica i sobre les disciplines científiques que permeti ser una persona crítica i capaç de prendre decisions racionals i raonables amb responsabilitat i fonament.
L'alfabetització científica obre oportunitats als infants per a superar barreres d'accés acadèmic i/o per sortir de l'espiral de pobresa en contextos de gran desigualtat socioeconòmica, oferint capacitats i experteses per a àmbits laborals millors, funcionant com a ascensor social per sortir de la marginalitat o per saltar les barreres imposades per la societat. Ofereix també nous referents (acadèmics, industrials, investigadors, etc.) als infants més enllà dels del propi barri o dels referents habitualment visibilitzats i potenciats des dels mitjans (en relació a les pràctiques o activitats amb les qual sovint se'ls associa de manera indiscriminada i estereotipada- criminalització, dependència o passivitat, oficis de menor grau d'especialització, manca de criteri ...)
La ciència com a llenguatge universal
Tots els infants , provinguin d'on provinguin, parlin l'idioma que parlin, i des de les diferències individuals tiren objectes per les rampes, fan avions de paper, barregen materials, ... L'interès per entendre com funciona el món que ens envolta no depèn de cultura, lloc d'origen o religió.
L'acostament a la ciència és una oportunitat pel coneixement científic i el reconeixement social. És transcultural, i s' enriqueixint-se de sabers de científiques i científics d'arreu del món i en diferents marcs de pràctiques culturals i creences religioses. Cal reconèixer i visibilitzar aquestes aportacions transculturals del saber científic.
La ciència és una construcció humana
La idea popular de ciència ve lligada a la d'una disciplina molt complicada i inaccessible, el domini de la qual es reserva exclusivament a homes (no dones) blancs, molt brillants i una mica "rarets". Aquesta idea s'ha de canviar. La idea de ciència és més simple, més democràtica i més autèntica si l'entenem com la manera en què la humanitat, consensuadament, interpreta els fenòmens del món. En paraules més acadèmiques, com una construcció humana al servei dels interessos d'una comunitat immersa en un marc de valors que, com a activitat humana, compromet i emociona ( Lemke, 1997).
La ciència és una construcció cultural, no uns continguts "veritables" que els infants hagin de memoritzar.
El procés d'investigació científic és gratificant en ell mateix
Els infants es fascinen amb els éssers vius, amb el raig de llum que entra per la finestra, amb el moviment de l'aigua del riu... Segurament la fascinació no deixa de ser un mecanisme de supervivència: com més coneguem sobre el funcionament de l'entorn, millor podrem controlar la incertesa inherent a l'entorn, i per tant, donar respostes més exitoses a qualsevol problema. Un mecanisme de molta utilitat per a l'aprenentatge.
Els infants han de poder gaudir i sentir passió per la descoberta, l'experimentació i la indagació, veient-se reflectits en referents plurals de ciència . Cal impulsar la visibilització de referents plurals que siguin un far de llum per tots els infants i especialment per aquells de col·lectius sovint infrarepresentats, infravisibilitzats o estereotipats en la ciència, la divulgació o educació científica, en llibres, exposicions museístiques, espais institucionals, etc.
La ciència com a eina contra les males pràctiques i les injustícies històriques
Històricament la ciència no només ha fet aportacions en positiu, sinó que també ha estat massa vegades còmplice de, o emprada per, motius terribles o injustos basats en teories racistes, sexistes, capacitistes, etc. (experiments amb esclaus, zoos humans, ciència per expansió i explotació colonial, teories racistes de l'evolució, eugenèsia, etc.); i promovent un us d' imatges i narratives pseudocientífiques esbiaixades, barreres d'accés i/o de reconeixement acadèmic a determinats col·Lectius, etc. És de justícia, doncs, conèixer, reconèixer i evitar que aquest tipus de pràctiques tornin a aparèixer en la pràctica i educació científiques. Fer educació científica a l'escola no és només una pràctica reactiva contra l'exclusió, és també una pràctica proactiva per la conscienciació i el canvi cap a una educació científica inherentment inclusiva, és fer activisme.
Respon a aquestes preguntes amb un número de l'1 al 5 (1=gens, 5 = molt) . Us demanem que responeu de manera honesta i personal (els resultats seran anònims) aquestes preguntes.
Aquesta eina us servirà com a autodiagnosi per generar dinàmiques d'aula (i activitats de ciència) més inclusives.
OBSERVACIONS I PROPOSTES DE MILLORA