07.05.2013 - 13:04
L’Audiència de Palma ha decidit de retirar l’encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos perquè considera que no hi ha prou indicis per a mantenir l’acusació. Dels tres magistrats que integren el tribunal i que han pres aquesta decisió, un d’ells ha presentat un vot particular expressant l’opinió favorable a l’encausament. Els altres dos demanen al jutge instructor que argumenti de manera més sòlida el delicte fiscal que imputa a la filla del rei espanyol.
El tribunal avala els arguments de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat, que, en una decisió insòlita, van presentar un recurs contra la decisió del jutge José Castro, oposant-se a l’encausament de Cristina de Borbó.
El 3 d’abril proppassat, el jutge Castri va encausat Cristina de Borbó i la va citar a declarar el 27 d’abril a Palma, però després va suspendre la declaració, quan la fiscalia va presentar el recurs contra l’encausament.
‘Cooperadora necessària’
veu la infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit, Iñaki Urdangarin, va cometre presumptament al capdavant de l’Institut Nóos. El jutge considera que sense la presència de la filla del rei a l’entitat i sense ‘l’aparent i acordat reforç de la casa reial’, Urdangarin i el seu ex-soci, Diego Torres, no haurien pogut obtenir els diners de les administracions públiques que suposadament van desviar.La figura de cooperador necessari implicaria les mateixes penes que les infraccions penals en què presumptament va incórrer Urdangarin. L’article 28 del codi penal considera autor del fet criminal no únicament qui comet el delicte, sinó també els qui cooperen a executar-lo.
En la interlocutòria, el jutge diu que l’actuació de la infanta podria ser considerada de cooperació necessària, o ‘si més no’, de complicitat.
El jutge es mostra contundent quan diu que tant Cristina com el secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, van consentir que aquest parentiu i aquest càrrec fossin utilitzats per Torres i Urdangarin, ‘sabent que ho feien per propiciar un tracte generós per part d’empreses privades i privilegiat per a les administracions públiques’.
A partir de les declaracions de Diego Torres i dels correus electrònics que va facilitar, el jutge considera que apareixen ‘una colla d’indicis que fan dubtar’ que la infanta ‘no sabés com el seu marit faria servir la seva menció com a vocal de la junta directiva’ de Nóos i la seva participació a Aizóon.
Segons Castro, costa de creure que Urdangarin actués d’amagat de la seva dona mentre es negociaven els convenis amb les Illes Balears Fòrum al Palau de Marivent o al Palau de la Zarzuela. El jutge considera que s’arriba a la mateixa conclusió quan Iñaki Urdangarin facilita ‘com a propi a una tercera persona’ el compte d’estalvis en què la seva dona consta com a autoritzada, amb l’objectiu que s’hi fessin operacions.
També afegeix com a indici que en el currículum d’Urdangarin, per ‘promocionar econòmicament la seva imatge, aparegui com a estat civil “casat” amb la infanta Cristina a Barcelona el 1997’. Castro creu que, a més de ser una ‘dada notòria’, si no s’hagués tractat d’una família reial hauria estat ‘irrellevant’.
A més, Castro creu que no és fàcil de comprendre l’argument d’Urdangarin que va incorporar la seva dona a la junta directiva de Nóos perquè volia oferir ‘la màxima transparència’ possible als seus interlocutors en la constitució de l’institut.
